La metodologia
El score Menjometre és un índex de concentració estadística. Mesura el grau en què una entitat destaca estadísticament per volum de fons públic, freqüència de transaccions i posició relativa dins la seva categoria temàtica — comparada amb la resta d'entitats del sistema.
Un score alt indica que els criteris estadístics aplicats situen l'entitat per sobre de la mitjana en un o més eixos. No indica cap irregularitat, mal ús ni valoració moral sobre l'entitat. Universitats que reben recerca any rere any, grans ajuntaments que canalitzen fons cap al territori, o hospitals que concentren fons sanitaris obtindran scores alts pels seus patrons de recepció de fons públics — patrons completament normals per a entitats d'aquesta naturalesa.
Tots els indicadors utilitzen percentile rank — la mateixa tècnica estadística emprada per les agències de rating, els índexs de transparència internacional i les autoritats de competència. Un cop l'entitat supera el llindar mínim d'inclusió, la seva posició ve determinada exclusivament per la seva posició relativa dins la distribució. Els pesos, llindars i qualsevol canvi a l'algorisme es documenten al changelog del repositori. El codi és obert i auditable.
Fonts de dades
1. RAISC — Font primària
El Registre d'Ajuts i Subvencions de Catalunya es la font principal amb ~19,5 milions de registres (2016–2026). Proveeix CIF del beneficiari, geografia (comarca, provincia, vegueria), tipologia del beneficiari, jerarquia de finalitats a 3 nivells, i codi BDNS. Publicat per la Generalitat de Catalunya.
2. BDNS — Font secundària
La Base de Datos Nacional de Subvenciones aporta ~300.000 registres actius (2022–2026) de subvencions d'administracions estatals i provincials que el RAISC no cobreix. Conte CIF i organisme atorgant, però sense geografia. Finestra mòbil de 4 anys (sense dades pre-2022).
3. Dades Obertes de Catalunya — Contractes públics
~1,7 milions de contractes públics (2015–2026), la mateixa font que contractes.cat. Inclou CIF adjudicatari, tipus de contracte, procediment d'adjudicació i import sense IVA. S'integren al score Menjometre i al càlcul de fons públics totals.
4. Acció concertada — Serveis socials
Despesa pública canalitzada via acció concertada (Llei 12/2007, Decret 69/2020), el mecanisme pel qual la Generalitat externalitza serveis socials (CRAE, pisos assistits, primera acollida) a entitats del tercer sector sense licitació pública convencional. Aquesta font no apareix ni al RAISC (subvencions) ni als contractes públics — és un canal de finançament diferent.
Font actual: Sindicatura de Comptes, Informe 3/2024 (Quadre 13) — cobreix la despesa DGAIA en atenció a la infància i l'adolescència per a 23 entitats principals (2016–2020), ~757M EUR. Segons la Sindicatura, l'acció concertada representa el 87% de la despesa total de la DGAIA en aquest àmbit.
L'acció concertada s'integra al càlcul de fons públics totals de cada entitat, però no afecta el score Menjometre directament (les fórmules de freqüència i dominància requereixen dades granulars de subvencions/contractes). Properament s'ampliarà la cobertura amb dades del DOGC (resolucions d'acció concertada publicades al diari oficial).
Com es processen les dades
Les dades de les quatre fonts es creuen per CIF (identificador fiscal) per consolidar tota la informació d'una mateixa entitat en una sola fitxa. Quan un registre apareix tant al RAISC com al BDNS, es manté el del RAISC (font primària) i el del BDNS es descarta per evitar dobles comptabilitzacions. L'acció concertada utilitza un canal legal diferent (Llei 12/2007 vs Llei General de Subvencions), per la qual cosa no hi ha solapament amb RAISC ni contractes.
El camp fons públics totals suma subvencions + contractes + acció concertada + crèdits ICF per entitat, oferint el quadre complet de fons públics rebut. Els crèdits ICF (préstecs reemborsables) es comptabilitzen per separat de les subvencions a fons perdut.
Classificació d'entitats
Les persones físiques autònomes (~41.000 beneficiaris) estan separades del ranking principal i son accessibles al tab “Persones Físiques”. El ranking per defecte mostra només entitats jurídiques (associacions, fundacions, empreses, administracions).
Etiquetes i categories
Les entitats es classifiquen automàticament en categories mitjançant creuament amb registres oficials de la Generalitat i detecció per nom: Tercer Sector (empreses d'inserció, centres especials de treball, entitats socials), Premsa (mitjans de comunicació), Fundacions, Observatoris i Administracions (ens públics). Aquestes categories permeten filtrar el ranking per comparar entitats de naturalesa similar.
Patrons contractuals
A partir de les dades de contractació pública, es calculen indicadors estadístics complementaris que no formen part del score Menjometre però s'exposen a la fitxa de cada entitat:
Xarxa de connexions
La secció Vincles identifica persones vinculades a múltiples entitats receptores de subvencions. Les connexions es calculen a partir dels càrrecs declarats per les entitats, obtinguts del Registre d'Entitats de Catalunya (dataset obert de Dades Obertes de Catalunya) i del BORME (Boletín Oficial del Registro Mercantil). S'hi inclouen càrrecs de patronat, junta directiva, secretari, tresorer i similars — aproximadament 37.000 entitats estan enriquides amb aquesta informació.
- L'entitat relacionada no figura al Registre d'Entitats de Catalunya (~300.000 entitats no tenen dades de càrrecs disponibles).
- El nom de la persona té menys de 5 caràcters després de normalitzar.
- El nom apareix a més de 10 entitats — es descarta per possible homonímia.
- El nom coincideix amb un patró institucional (Generalitat, Ajuntament, etc.) i es filtra automàticament.
- La persona només apareix a 1 entitat — cal aparèixer a 2 o més per generar una connexió de xarxa.
- Les dades del registre poden estar desactualitzades respecte la realitat actual de l'entitat.
Nota: Persones amb el mateix nom a diferents entitats poden no ser la mateixa persona física si no comparteixen CIF d'entitat. Les dades provenen de declaracions de les pròpies entitats i poden estar desactualitzades.
Retribucions de càrrecs públics
La secció Política integra dades retributives de càrrecs electes i alts càrrecs de les institucions catalanes. Les fonts de dades són:
1. Parlament de Catalunya
Retribucions dels 135 diputats i diputades, obtingudes de les declaracions d'activitats i béns publicades al web del Parlament. Cobertura: legislatures XII–XV (2017–2026).
2. Alts càrrecs de la Generalitat
Retribucions dels consellers, secretaris generals, directors generals i assimilats, publicades al Portal de Transparència de la Generalitat (dataset Transparentia). Cobertura: 2015–2026.
3. Diputacions provincials
Retribucions dels membres electes de les quatre diputacions catalanes (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), extretes dels portals de transparència institucionals (seu-e.cat i diba.cat). Inclou 130 càrrecs amb dades salarials de 2024. Els càrrecs amb dedicació per assistències (sense salari fix anual) consten al registre però sense import retributiu.
4. BORME (Boletín Oficial del Registro Mercantil)
Càrrecs societaris (administradors, consellers, secretaris) de persones vinculades a entitats receptores de fons públics. ~86.000 persones amb 103.000 vincles empresa-càrrec.
Totes les retribucions publicades són imports bruts anuals, incloent-hi pagues extraordinàries quan la font les detalla. No es publiquen dades de caràcter personal (NIF/DNI) ni s'identifiquen persones físiques per cap identificador fiscal.
La cobertura salarial actual és del 13% dels càrrecs registrats. Això es deu al fet que la majoria de càrrecs provenen del BORME (consellers d'empreses) on la retribució no és pública. Per als càrrecs institucionals (Parlament, Generalitat, diputacions) la cobertura és superior al 80%.
Algorisme de score (Menjometre Score)
El score es compon de fins a 5 indicadors amb pes igual, cadascun valorat de 0 a 100. Tres indicadors són obligatoris i dos són opcionals (s'activen quan l'entitat disposa de dades suficients). Cada component actiu rep el mateix pes (1/N), de manera que cap dimensió domina l'índex.
N = nombre de components actius per a l'entitat (3, 4 o 5 → pesos de 33%, 25% o 20%)
Per què pesos iguals? L'objectiu de l'algorisme és identificar entitats que concentren volums significatius de fons públics de manera recurrent i amb baixa competència de mercat. El llindar mínim és de 25.000 EUR en fons públics. Els pesos iguals segueixen els estàndards internacionals de composició d'índexs (FMI, Fazekas/CRI Corruption Risk Index) i eviten que una calibració arbitrària determini el resultat final.
Quan un component opcional no aplica (concurrència sense prou contractes, o transparència comptable per a entitats no obligades i que no dipositen voluntàriament), el pes es redistribueix proporcionalment entre els components actius, sense penalitzar l'entitat.
1. Volum
Què mesura: la posició relativa de l'entitat pel total de fons públics rebuts (subvencions + contractes), comparada amb totes les entitats.
Per què existeix: el volum total de fons públics és la mètrica més directa per mesurar la magnitud de recursos públics canalitzats cap a una entitat.
2. Freqüència
Què mesura: la intensitat de la relació amb el sector públic, mesurada com el nombre de transaccions (subvencions + contractes) per any d'activitat.
Per què existeix: una entitat que rep desenes o centenars de transaccions públiques cada any manté una relació estructural amb l'administració, no puntual. La distribució va de menys d'1 transacció/any fins a 500+/any.
3. Dominància
Què mesura: la posició relativa de l'entitat dins la seva categoria temàtica principal — com de gran és comparada amb les altres entitats que operen en el mateix àmbit.
Per què existeix: dues entitats amb el mateix volum total poden tenir situacions molt diferents: una pot ser una de moltes en un àmbit ampli, mentre l'altra pot ser la principal receptora en un àmbit reduït. La dominància combina subvencions (per categoria de finalitat) i contractes (per codi CPV), ponderada proporcionalment al volum de cada font.
4. Concurrència (opcional)
Què mesura: el percentatge d'import contractual adjudicat sense competència de mercat — contracte menor, adjudicació directa, negociat sense publicitat, o procediment obert amb un sol licitador.
Com es calcula: cada contracte es classifica en tres nivells: competitiu (procediment obert amb 2+ licitadors), no competitiu (contracte menor, adjudicació directa, o sol licitador), o desconegut (sense dades suficients). El score és directament el percentatge d'import no competitiu sobre el total classificable. Un 89% significa que el 89% del volum contractual s'ha adjudicat sense competència.
Referents internacionals: la classificació s'alinea amb l'EC Single Market Scoreboard de la Comissió Europea (que marca com a "vermell" entitats amb >20% d'adjudicacions amb sol licitador o >10% d'adjudicacions directes) i amb les Red Flags in Public Procurement de l'Open Contracting Partnership.
Per què no aplica a totes les entitats: s'activa quan l'entitat acumula almenys 25.000 EUR en contractes públics amb dades de procediment classificables. La cobertura de dades de nombre de licitadors és del 25% global (98% des de 2023). Contractes anteriors a 2023 amb procediment obert però sense dades de licitadors s'exclouen del càlcul.
Component de fragmentació: per a entitats amb 5 o més contractes a la franja 12.000-15.000 EUR (just sota el llindar legal de contracte menor de la LCSP 9/2017), s'aplica un component addicional (30% del component de concurrència) que detecta possibles patrons de fraccionament contractual.
5. Transparència comptable (opcional)
Què mesura: el dipòsit de comptes anuals al Registre d'Entitats Jurídiques de Catalunya (REJC). Es valora si l'entitat diposita comptes, amb quina regularitat i si els dipòsits estan actualitzats.
Base legal: l'Art. 322-15 del Codi Civil de Catalunya (Llei 4/2008) obliga les associacions declarades d'utilitat pública a dipositar comptes al REJC. Les fundacions tenen obligació equivalent via el Protectorat. La Llei 19/2014 de transparència (Art. 3.4) exigeix obligacions de publicació web per a entitats que rebin >100.000 EUR/any en subvencions, però aquesta és una obligació diferent del dipòsit al REJC.
Model híbrid: es penalitza les entitats legalment obligades que no dipositen comptes (associacions d'utilitat pública i fundacions), i es recompensa les que ho fan voluntàriament. Les entitats sense obligació de dipòsit al REJC (cooperatives, consorcis, entitats religioses, empreses) no reben puntuació de transparència — el seu score es calcula amb els tres components restants.
5 senyals de transparència:
- Dipòsit de comptes (35%): l'entitat té algun dipòsit al REJC
- Actualitat (20%): el darrer dipòsit és recent (≤2 anys de l'última subvenció)
- Cobertura temporal (25%): proporció d'anys d'activitat amb comptes dipositats
- Registre oficial (15%): l'entitat consta al REJC
- Compliment ens locals (5%, opcional): per a ens locals, compliment d'obligacions de tramesa d'informació economicofinancera
Font de dades: dataset Comptes de les entitats jurídiques del Registre d'entitats de Catalunya (tjhe-8syr) del Portal de Transparència de Catalunya.
Categories de score
Administracions com a beneficiaries
Les bases de dades de subvencions (BDNS i RAISC) inclouen transferències entre administracions públiques. Per exemple, l'Estat transfereix fons a les comunitats autònomes, diputacions i ajuntaments. Això fa que la Generalitat de Catalunya aparegui com una de les principals receptores de subvencions, ja que rep fons estatals que després redistribueix al territori català.
Això no és una anomalia sinó el funcionament normal del sistema de fons públics autonòmic. Per facilitar l'anàlisi, hem afegit el tab “Administracions” a la pàgina de subvencions, que permet filtrar i comparar exclusivament entitats públiques.
Sobre les dates
El camp “Data concessió” que es mostra a les fitxes d'entitat correspon a la data de concessió oficial de la subvenció, és a dir, quan l'òrgan competent va aprovar formalment l'atorgament.
Aquesta data no és la data de pagament (quan els fons es van transferir efectivament) ni la data de justificació (quan l'entitat va demostrar l'ús correcte dels fons). El procés complet sol seguir l'ordre: concessió → pagament → justificació, amb mesos o fins i tot anys de diferència entre cada fase.
Limitacions del score
L'algorisme de score aplica els mateixos criteris a totes les entitats independentment de la seva mida o tipologia. Això vol dir que un ajuntament gran i una associació petita es comparen amb el mateix barem.
Recomanem comparar entitats dins de la mateixa categoria per obtenir una visió més significativa. Utilitzeu els tabs de filtratge (“Administracions”, “Tercer Sector”, “Fundacions”, etc.) a la pàgina de subvencions per comparar entitats de naturalesa similar.
Un score alt no implica cap irregularitat. Simplement indica que l'entitat presenta patrons estadístics (volum, freqüència o dominància) que la situen per sobre de la mitjana en un o més indicadors.
Nota: L'algorisme de score descrit en aquesta secció s'aplica exclusivament a entitats jurídiques receptores de fons públics. El sistema de puntuació per a càrrecs polítics (secció Política) utilitza un model diferent basat en acumulació de mandat i variació patrimonial, documentat al repositori del projecte.
Anàlisi d'organismes atorgants
A banda del score que mesura el comportament de les entitats receptores de fons públics, Menjometre analitza el comportament dels organismes atorgants: departaments, diputacions, ajuntaments i consorcis que convoquen subvencions i adjudiquen contractes. Cada organisme es valora des de dues perspectives complementàries.
Quan un organisme mostra baixa concurrència en ambdues dimensions simultàniament, parlem de patró creuat: distribueix subvencions amb baixa competitivitat i compra sense concurrència. Aquesta combinació és infreqüent però estadísticament rellevant.
Semàfor de distribució — AIReF Spending Review
Els llindar del semàfor de distribució provenen de l'AIReF Spending Review Fase I (2019), l'estudi d'avaluació de la despesa pública espanyola encarregat pel Ministeri d'Hisenda. L'AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) va analitzar el sistema de subvencions de totes les comunitats autònomes, incloent-hi Catalunya, i va identificar els patrons distributius que indiquen alta concurrència versus distribució concentrada en pocs beneficiaris.
El marc conceptual s'alinea amb la OECD Fiscal Federalism Network i els principis de la Comissió Europea (OLAF) sobre gestió transparent de subvencions públiques.
Tier A vs. Tier B
La classificació Tier B s'aplica quan l'organisme destina ≥60% del volum a conceptes estatutaris (LAPAD, RGC, PNC). El Dept. de Drets Socials i Inclusió és el cas paradigmàtic (≈92% prestacions LAPAD/RGC).
Llindars del semàfor (Tier A)
El llindar del 60% és una recomanació de política pública de l'AIReF, no un estàndard estadístic. El semàfor mostra sempre el percentatge exacte — la classificació és orientativa, no un judici sobre la legalitat de les subvencions.
Definicions de les mètriques
Fonts: AIReF Spending Review de Subvenciones (2019) · OECD Fiscal Federalism Network: Grants and Transfers (2020) · European Court of Auditors, Special Report 10/2015 Efforts to address problems with public procurement.
Semàfor de contractació — EC Single Market Scoreboard
El semàfor de contractació pública utilitza els llindars de l'EC Single Market Scoreboard de la Comissió Europea, que monitora anualment la qualitat competitiva de la contractació pública dels estats membres a partir de dades SIMAP/TED. La metodologia s'alinea amb les Red Flags in Public Procurement de l'Open Contracting Partnership (OCP).
Llindars del semàfor EC (per organisme atorgant)
L'adjudicació directa inclou contracte menor (LCSP art. 118), negociat sense publicitat i procediment obert amb un sol licitador. Els contractes ≤15.000 EUR (subministraments) i ≤18.000 EUR (serveis) son legalment exempts de licitació — el semàfor els compta però la interpretació ha de tenir en compte el context del sector.
Fonts: EC Single Market Scoreboard — Public Procurement (annual) · Open Contracting Partnership Red Flags in Public Procurement (2020) · LCSP Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.
Patró creuat (doble senyal)
Quan un organisme presenta baixa concurrència simultàniament en la dimensió de distribució (subvencions) i en la de contractació (compres), parlem de patró creuat o doble senyal. Es tracta d'un patró estadísticament infreqüent: la majoria d'organismes presenten concurrència mitjana en contractació però alhora alta concurrència AIReF en distribució.
El patró creuat no implica cap irregularitat — és un indicador estadístic que assenyala organismes on la concurrència competitiva és limitada en ambdues dimensions de despesa. Pot ser conseqüència de la naturalesa del sector (sectors on la competència és estructuralment limitada), de factors institucionals, o de patrons que mereixerien anàlisi addicional.
Precedent a la literatura
L'European Court of Auditors (Special Report 10/2015) va identificar empíricament que “organismes que mostren irregularitats en contractació tendeixen a mostrar-ne en distribució de fons”. L'OCDE (Recommendation on Public Integrity, 2017) promou una visió integral de l'organisme públic, analitzant compres i transferències de forma conjunta. El World Bank PEFA Framework mesura separadament compres i transferències però calcula un índex agregat d'integritat de la despesa.
El càlcul del patró creuat és original de Menjometre (2026) i no és un estàndard internacional establert — s'inspira en els marcs de la literatura (ECA, OECD, PEFA) però la seva implementació concreta és pròpia.
Equivalències orientatives
Les equivalències tradueixen un import en referents neutrals i comparables. No expressen judicis sobre si la despesa és adequada o excessiva: són punts d'ancoratge per donar escala a la xifra. Seguim un marc sensible a l'escala: els denominadors canvien segons la magnitud perquè un mateix referent (pressupost de la Generalitat, PIB) genera percentatges illegibles per imports petits i ocultaria ordres de magnitud per imports grans.
Cinc bandes segons l'import anual
- < 10K €/any (banda «tiny») i 10K–100K €/any («small»): múltiple del salari brut mitjà català (IDESCAT), desagregació mensual i, si hi ha més d'un any, període actiu. Ancoratge personal tangible.
- 100K–1M €/any («medium_low»): percentatge sobre el pressupost mitjà d'un municipi petit, equivalent mensual i múltiple de salaris mitjans com a referent secundari.
- 1M–10M €/any («medium»): euros per habitant de Catalunya (INE), múltiple del pressupost d'un municipi petit típic i desagregació temporal si l'activitat és plurianual.
- 10M–100M €/any («large»): dies de despesa total de la Generalitat, euros per habitant i percentatge sobre el pressupost consolidat (tertiari).
- > 100M €/any («huge»): percentatge sobre el pressupost de la Generalitat, dies de despesa equivalents, euros per habitant i desagregació anual.
Valors de referència (font, any)
- Salari brut mitjà català: 29.978,69 EUR (2023). IDESCAT — Retribució anual mitjana
- Població de Catalunya: 8,01 M habitants (2024). INE — Xifres oficials de població
- Pressupost consolidat Generalitat: 47,5 B EUR (2025), 46,3 B EUR (2024). Departament d'Economia — Pressupostos
- Mediana de pressupost d'ajuntaments < 10.000 habitants: ≈ 3,8 M EUR (2022). Sindicatura de Comptes, informes municipals.
Les equivalències són deterministes: donat un import, una durada i un any de referència, el conjunt retornat és sempre el mateix. Cada element duu la seva font.
Pressupostos i eficiència: «Què compra cada euro?»
Tota persona hauria de poder saber com es gasten els seus impostos i si el servei que rep millora amb el temps. La secció «Què compra cada euro?» de la pàgina de pressupostos compara l'evolució del cost real de cada departament amb els indicadors de servei que la pròpia Generalitat publica.
Què mesurem
Comparem l'evolució del cost real de cada departament de la Generalitat — descomptant la inflació — amb indicadors de qualitat del servei que la pròpia Generalitat publica al Portal de dades obertes de Catalunya. L'objectiu és respondre una pregunta senzilla: cada euro públic compra més servei o menys servei que fa uns anys?
Per exemple, si el pressupost de Salut ha crescut un 24% en termes reals però la llista d'espera quirúrgica no ha millorat proporcionalment, l'anàlisi reflectirà que cada euro «compra» menys servei sanitari que abans.
Aquesta anàlisi no determina la causa de les diferències. Les causes poden incloure canvis en el model de gestió, inflació sectorial, variacions demogràfiques, externalització de serveis, o ineficiències. L'anàlisi exposa la dada, no la interpretació.
Com ho calculem
Per a cada departament, prenem un o dos indicadors de servei i comparem el valor de l'any base amb el de l'últim any disponible. Quan l'indicador és de tipus «com més, millor» (per exemple, persones assegurades a CatSalut), la comparació és directa. Quan és de tipus «com menys, millor» (per exemple, dies d'espera per a cirurgia), s'inverteix.
Quan un departament té més d'un indicador, els combinem amb una mitjana geomètrica — el mateix mètode que les Nacions Unides utilitzen per calcular l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i que l'OCDE recomana al seu Handbook on Constructing Composite Indicators (2008). La mitjana geomètrica evita que un indicador molt bo amagui un altre que va malament: per obtenir un bon resultat, tots els indicadors han de millorar.
Per comparar despesa entre anys diferents sense que la inflació distorsioni els resultats, deflactem els pressupostos amb l'IPC de Catalunya publicat per l'INE. Això converteix els euros de cada any en «euros constants» — el poder adquisitiu real descomptant l'encariment general de preus.
Fonts de dades
ftq4-h9vk) + Dies mitjans d'espera per a cirurgia electiva (CatSalut, XML mensual).qnyt-emjc).fvnd-jbxf) + Beneficiaris de prestacions de dependència (dataset fp8n-2tg5).ajns-4mi7).IPC251852).Limitacions
- Indicadors parcials: Utilitzem només un o dos indicadors per departament. No pretenen ser una avaluació completa de tota l'activitat del departament, sinó una mostra representativa del servei més visible.
- Anys base diferents: Cada departament té el seu propi any base segons la disponibilitat de dades. Això vol dir que els resultats de departaments diferents no són directament comparables entre si.
- IPC general vs. sectorial: Utilitzem l'IPC general de Catalunya com a deflactor. Hem verificat que la diferència amb l'IPC sectorial sanitari no és significativa en el període analitzat (font: INE, sèries IPC per grups ECOICOP), però és una aproximació.
- Causes múltiples: L'anàlisi no determina per què un departament «compra» més o menys servei. Les causes poden incloure canvis en el model de gestió, inflació sectorial, variacions demogràfiques, externalització de serveis, o ineficiències reals.
Referències
- OECD/JRC (2008). Handbook on Constructing Composite Indicators: Methodology and User Guide. ISBN 978-92-64-04345-9.
- UNDP. Human Development Report — Technical Notes (metodologia de l'Índex de Desenvolupament Humà).
- INE — IPC Catalunya: ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=50913
- Portal de Dades Obertes de Catalunya: analisi.transparenciacatalunya.cat
Disclaimers
L'objectiu del Menjometre Score és ajudar ciutadans i periodistes a identificar patrons estadístics que mereixen atenció pública. La majoria de subvencions són legítimes i necessàries. Un score alt identifica patrons estadístics de volum, freqüència o dominància — no irregularitat.
Tot el codi és obert i auditable. Les dades es reprodueixen sense modificació des de les fonts oficials (RAISC, BDNS i Dades Obertes de Catalunya).
Codi font
Projecte open source. Inspirat per la feina de subvencions.cat i contractes.cat de Gerard Giménez Adsuar. Si ets desenvolupador/a i vols contribuir — corregir dades, millorar l'algorisme, afegir noves fonts o optimitzar el rendiment — el repositori és obert a contribucions.
Aquesta web ha estat creada al 100% amb IA a instrucció de Segell Fosc — “Vanitas delenda est”.
gitlab.com/menjometre/menjometre →Contribueix
Menjometre és un projecte obert. Si tens suggeriments, has detectat un error a les dades, o vols proposar una millora: